espai, -is
(Del llatí spatĭum.)
- s. m. Extensió contínua que conté tota la matèria existent.
- Part que ocupa un cos sensible.
- Extensió entre dos o més coses.
- Distància o separació entre dos coses.
- En un text, la distància entre dos paraules.
- En un text no manuscrit, la distància entre dos llínees.
- En l’imprenta, peça de metal que s’usa per a separar dos paraules o fixar més distància entre lletres.
- Espai de pèl, en tipografia, el d’un punt.
- La distància entre dos ralles en una partitura musical.
- Programa o part de la programació de ràdio o televisió.
- Mat. Conjunt d’ents entre els que s’establixen alguns postulats.
- De bon espai, loc. De bon tros, en gran diferència.
- Espai exterior, part de l’univers més allà de l’atmòsfera terrestre.
- Espai aéreu, part del cel o atmòsfera per a on naveguen els avions.
- Espai planetari, Astron. El que ocupen les òrbites dels planetes al rededor del Sol.
- Espai vital, territori que necessita un colectiu o poble per a viure o desenrollar-se.
- ant. Temps lliure o determini.
- ant. Descans, repòs.
- adv. Lentament, poc a poc.
- Parlar espai, parlar poc a poc o en veu baixa.
- Anar espai, no córrer, anar a poc a poc, anar en calma.
- Anar espai, loc. Anar en precaució: ¡Ves espai, no caigues!
- ¡Espai!, interjecció d’advertència.