òrbita, -tes
(Del llatí orbĭta, rodera, roda.)
- s. f. Trayectòria que recorre un astre al rededor d’un atre.
- Trayectòria recorreguda per un electró, partícula, etc., en determinades condicions.
- Àmbit, esfera, mig, ambient…
- Posar en òrbita, loc. Llançar a l’espai.
- Fòra d’òrbita, loc. coloq. Se diu de qui s’ha quedat per algun motiu fòra del seu mig o ambient i que no el domina ya be: Fa anys que no treballa en això i ya està fòra d’òrbita.