rededor
(Relacionada en redolar.)
- s. m. Entorn, espai que volta una cosa; redolada.
- Al rededor (de), pel rededor (de), en el rededor (de), loc. En un llòc pròxim, en la redolada, entorn a una cosa o punt: Al rededor de la ciutat de Valéncia encara queda horta. Nos ajocàrem al rededor de la foguera.
observacions/documentació: Els substantius alrededor o alrededors són un castellanisme. També es un castellanisme utilisar la forma al rededor davant d’una expressió numèrica, una data o un temps. No és correcte dir al rededor de doscentes persones, lo correcte és vora doscentes persones o unes doscentes persones.