Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: punt
punt, -ts
(Del llatí pŭnctum, mat. sign.)
  1. s. m. Forat generalment redó i de dimensions molt menudes.
  2. Punt llagrimal, orifici en la part interna del parpall inferior.
  3. Cada una de les puntades de fil que es fan en la tela, pell, etc., per a unir dos peces, reforçar-les, etc.
  4. Punt de marca, el que forma de X i que es fa brodant sobre canemaç.
  5. Punts de sutura, aquells que es fan per a unir les vores duna ferida per a que tanque be.
    1. Llabor que es fa trenant un o més fils que sentrellacen formant un teixit.
    2. Roba de punt, tela fabricada en dit trenat.
    3. Punt de calça, aquell que es fa trenant un fil usant per a tal fi tres o quatre agulles llargues.
    4. Punt de gancho, el que es fa en agulla de gancho. El teixit fet en esta agulla.
    5. Fer punt de gancho, loc. Fer un barret, charrar, raonar.
    6. Punt de cadeneta, el que es fa en agulla de gancho formant una espècie de cadena en les bagues.
    1. Punt de creu, el que es fa enllaçant els fils de manera que formen creuetes sobre la tela.
    2. Punt de malla o de ret, el que es fa formant una espècie de ret de peixca.
    3. Punt de trau, el que es fa formant una llínea contínua per a reforçar una vora o tall, com ara, en un trau o ullet.
    1. Senyal menuda sobre una superfície, per eixemple, el que es fa en una llapissera sobre un paper.
    2. Esta mateixa senyal (.) quan susa com a signe ortogràfic.
    3. Punt i seguit o punt i avant, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que sescriu a la fi de la frase darrere del qual continua lescrit sense canviar de llínea.
    4. Punt i a banda, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que sescriu a la fi de la frase darrere del qual continua lescrit canviant a la llínea següent.
    5. Punt i final, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que sescriu a la fi dun text per a indicar la seua finalisació; també susa per a indicar una abreviatura: adj. Dr. dl. ant.
    6. Dos punts, signe ortogràfic grafiant un punt i un atre damunt (:) i que sescriu a la fi de la frase darrere del qual continua la frase pero canviant el sentit llògic. En Mat., signe de la divisió.
    7. Punt i coma, signe ortogràfic grafiant un punt damunt duna coma (;) i que sescriu a la fi de la frase indicant una pausa major que la representada per la coma i menor a la representada pel punt.
    8. Punts suspensius, signe ortogràfic consistent en tres punts gràfics seguits (...) en la mateixa llínea i que sescriu a la fi duna frase que es deixa inacabada per sobreentendres el restant desta.
    9. Punt diacrític, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que sescriu damunt, baix o al costat duna lletra per a indicar un canvi de o fer més clara la seua escritura, com ara el que es posa damunt de la i o la j.
    10. Punt volat, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que sescriu en la part alta de la llínea descritura (·). En Mat., signe de la multiplicació.
  6. En un sistema de còmput, cantitat o mida mínima que es pren com a unitat.
  7. En certs deports o jocs, unitat de còmput.
  8. fig. Cantitat o grau extremadament menut, considerat com a mínim (dintensitat, dignitat…) // ant. En oracions negatives i utilisat adverbialment, significa gens.
  9. Porció extremadament menuda despai.
    1. Mat. Element mínim de lespai que es considera sense llargària, amplària ni fondària, tan sols se li atribuïx posició.
    2. Punt de contacte, aquell en el que es toquen dos llínees o figures tangents.
    3. Punt de creuament, aquell en el qual se tallen dos llínees que es creuen.
    1. Per extensió, lloc concret o precís.
    2. Punt (en una carta de navegació), situació dun barco en la mar que ve determinada per la llongitut i la latitut.
    3. Punts cardinals, els quatre que dividixen lhorisó en quatre parts iguals i que venen determinats per la posició del pol: Nort, septentrional; Sur, migdia; Est, eixida del sol; Oest, posta del sol.
    4. Punt equinoccial, cada u dels dos en que leclíptica talla lEquador: el de la primavera destiu i la dhivern.
    5. Punt de partida, el que es pren com a inici per a un moviment.
    6. Punt flac, debilitat, punt vulnerable.
    7. Punt dobservació, aquell lloc des da on se pot apreciar perfectament una cosa o un conjunt de coses.
    8. Punt de vista, aquell des del qual se pot vore un païsage, monument…; aquell en que el raig principal talla el pla òptic duna perspectiva i al qual pareixen concórrer totes les llínees perpendiculars al mateix pla; fig. Cada una de les maneres de considerar una cosa.
    9. Punt dun arc, duna corba, aquell des del qual se traça la corba.
    10. Mig punt, classe darc que la forma de mija semicircumferència.
    11. Punt mort, en una màquina, se diu daquell en el qual el motor no pot funcionar per estar la biela i el mecanisme que lacciona en llínea recta; fig. Estat en que es troba un assunt, negociació, problema, etc., en el qual no alvança cap a una solució ni torna cap arrere.
  10. Porció molt chicoteta de temps; instant, moment.
  11. ant. Una de les divisions de lhora equivalent al minut.
  12. Moment precís en que es du a terme una acció, un acte, etc.
  13. En punt, a lhora exacta; exactament a una hora.
  14. Mal punt, moment o ocasió inoportuns.
  15. A punt, se diu per a expressar que una cosa està en bona disposició per a la fi que es desija: Està tot a punt per a la festa.
  16. A punt de, acompanyat per un infinitiu, se diu per a expressar la proximitat o imminència de lacció indicada pel verp: A punt deixir se posà a ploure.
  17. Tan punt més verp ..., loc. En seguida, immediatament tinga lloc lacció que indica el verp que acompanya a la locució: Tan punt malce em faig un cafenet. És una locució sinònima de tan pronte com més verp.
  18. fig. Estat concret en que es troba alguna cosa somesa a un canvi, desenroll
  19. Punt àlgit, el punt més elevat, el moment més intens.
  20. Punt neuràlgic, el punt essencial, principal o fanamental.
  21. Estar en fort punt, ant. Estar en perill, en una situació greu o molt delicada.
    1. Fís. Temperatura a la que es produïx un fenomen físic.
    2. Punt de fusió, aquell que necessita conseguir un cos per a transformar-se de sòlit a líquit.
    3. A punt de caramelo, en confiteria, se diu daquell en que el sucre conseguix el punt de cocció precís i pren laspecte i la consistència del caramelo.
    4. A punt de neu, se diu de les clares dou molt batudes i quan estan esponjoses.
  22. Estat perfecte o ideal duna cosa; se diu de lestat en que necessita trobar-se una cosa per a ser com li pertoca: Larròs està en son punt per a menjar.
  23. Posar a punt, loc. Preparar una cosa per a que funcione be o faça lo que ha de fer.
  24. Assunt específic del qual socupa una persona; cada una de les diferents matèries tractades en un discurs, conferència, sermó, etc.
  25. Punt dhonor, ant. Estat en que es considera que consistix lhonor o lhonra dalgú; pundonor.
  26. De tots punts, loc. ant. Completament, absolutament.
  27. Guanyar punts, loc. Adquirir mèrits.
  28. No perdre punt, loc. ant. , No parar, no detindres, no interrompre una acció pròpia.
  29. Posar els punts sobre les is, loc. Dir o deixar les coses clares.
  30. Posar-se o pegar-se un punt en la boca o punt en boca, loc. Callar o previndre ad algú per a que calle per prudència, secret, etc.
  31. Punt per punt o punt per agulla, loc. En detall, minuciosament, duna en una cosa; sol dir-se de lo que es narra o conta.
  32. Sense posar ni llevar punt ni coma, loc. En exactitut, sense posar ni llevar res.
  33. Fer punts o guanyar punts, loc. Fer mèrits per a conseguir una cosa: Treballa molt en la fàbrica perque vol fer punts per a que el facen encarregat.
ref. De mos punts te riuràs, pero de mos diners no menjaràs. Punt sense nuc, punt perdut.
Buscar punt en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.