Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: agulla
agulla, -lles
(Del llatí acūcŭla, diminutiu de acus, agulla.)
    1. s. f. Utensili de metal, os o fusta de cos prim i allargat, que, si és per a cosir, en un extrem un forat o ull per a passar un fil, veta, cordell, etc., i latre acaba en punta; sutilisa per a cosir, brodar, teixir, etc..., nhi han de moltes classes, formes i tamanys, segons per a lo que sutilisen.
    2. Agulla barraquera, agulla de ferro dun metro de llargària i dos dits de grossària especial per a la construcció de lenvelat de les barraques, en ella es traven en cordes els llistons o canyes denominades lliceres i que van colocades horisontalment sobre el canyiç cada pam i mig.
    3. Agulla calcera, dialect. V. agulla de fer calça.
    4. Agulla canyicera, agulla de ferro de 30 centímetros de llargària i 2 centímetros de grossària, servix per cosir el borró a les lliceres sobre el canyiç de les barraques valencianes i és corba en lextrem opost a la punta. També se li dona este nom a una agulla gran en forma darc que sutilisa per a fer i arreglar canyiços, com ara els que susen per a fer pansa.
    5. Agulla capotera, lagulla més grossa que usen les cosidores.
    6. Agulla dalbarder, agulla saquera o de matalafer.
    7. Agulla damortallar sogres, lagulla més grossa que utilisen els sastres.
    8. Agulla de cap, agulla que, com si fora una tacha, en lextrem opost a la punta una cabota que impedix que traspasse el teixit, en ella no es cus i susa per a subjectar provisionalment algunes parts de la roba.
    9. Agulla de cego, és una agulla de forma i dimensions com les agulles normals de cosir, pero el cos un tall a la llarga per a que es puga enfilar sense mirar.
    10. Agulla de corbata, agulla en el cap decorat o en forma de pinça que servix per a subjectar la corbata a la camisa.
    11. Agulla de cosir, agulla de vora 5 centímetros, és dacer i en un extrem lull per a passar el fil i en latre la punta.
    12. Agulla de fer calça, agulla grossa dacer, ferro o un atre metal, duns 30 centímetros, sense ull i en cap, servix per a teixir en punt de calça. També reben el nom dagulla de fer calça cada una de les quatre agulles de metal, de vora un pam, que sutilisen per a fer calces o calcetins.
    13. Agulla de fer xàrcia o ret, agulla, generalment de fusta, en una forqueta a cada extrem, que servix per a fer xàrcia o reparar-la.
    14. Agulla de gancho o de monyo, agulla en forma de U que es posen les dònes al cap per a subjectar-se els cabells o pentinats.
    15. Agulla de gancho, agulla, generalment de metal, en un ganchet en un extrem, duns 15 centímetros i que servix per a fer punt de gancho.
    16. Agulla de la Mare de Deu, agulla de cap més chicoteta que les ordinàries.
    17. Agulla de llauradora, agulla llarga en pedreria o un atre ornament que les dònes duen al cap i que forma part de ladreç tradicional valencià.
    18. Agulla de màquina de cosir, agulla pareguda a la de cosir a , pero adaptada a la màquina de cosir.
    19. Agulla de matalafer, agulla pareguda a la de cosir roba a , pero més llarga i grossa.
    20. Agulla de pit, agulla en pedreria o un atre ornament que les dònes duen al pit per a subjectar en ella el mocador o la mantellina i que forma part de ladreç tradicional valencià.
    21. Agulla espardenyera, agulla grossa en mànec a un extrem i la punta i lull a latre, lutilisen els espardenyers per a cosir les soles de les espardenyes.
    22. Agulla saquera, agulla grossa, cilíndrica en el cap i plana en la punta, corbada i en el cos o ull gran per a poder passar per ell el cordell que sutilisa per a cosir la tela de sac.
    23. Agulla plana, agulla per a cosir llata.
    24. Agulla de punchar lembotit, agulla que utilisen els cansaladers o qui fa embotits per a punchar els budells quan se bull lembotit, de manera que puga eixir laire i no rebente i es desbotifarre.
  1. Agulla destendre, pinça de fusta o un atre material per a subjectar la roba a la corda a on sestén per a eixugar-se.
  2. Agulla de gafa o de tanca, imperdible, gafa.
  3. Agulla de rellonge, V. maneta del rellonge.
  4. ant. Agulla de navegar o de marejar, brúixola.
  5. Nàut. Agulla del timó, ferro llarc ficat en la roda de popa duna embarcació en posició vertical, passa per dins de la femella del timó i el sosté.
  6. Nàut. Fusell o eix de ferro, al rededor del qual gira el cabrestant.
  7. Roca o montanya en forma cònica, vertical i puntaguda: Les agulles de Santa Àgueda de Benicàssim.
  8. Arquit. Construcció piramidal o cònica, alta i estreta, que arremata un edifici o part dell, molt corrent durant el gòtic.
  9. Arquit. ant. Pilar que sosté una part important dun edifici, generalment situat entre dos obertures o com a subjecció central duna coberta de fusta àmplia.
  10. Arquit. ant. Adorn de forma allargada que es colocava en les escales a manera delements verticals.
  11. Arquit. Pilar molt fi.
  12. ant. Vareta o vergallina de metal per a portes i en diferents usos.
  13. ant. Brancalada de portes i finestres.
  14. Agulla de pi, fulla en forma dagulla dels pins, en botànica acícula.
  15. Nom de diverses plantes anuals de la família de les geraniàcees, de fulles retallades com les de la malvarrosa i que fa un fruit en forma dagulla.
  16. Peix lofobranqui molt allargat i prim en la cara acanonada. Existixen diverses espècies.
  17. Agulla de portal, ant. El dependent encarregat de cobrar larbitri o limpost de portes.
  18. Cos de lagulla, ull o forat que lagulla per a on passa el fil.
  19. Una punta dagulla, loc. Una cantitat mínima.
  20. No cabre ni una agulla, loc. Estar un lloc ple, generalment de gent: En el teatre no cabia ni una agulla de lo ple que estava.
  21. Contar o narrar un fet fil per agulla, loc. Contar o descriure un fet en tot els detalls, punt per punt.
  22. Buscar una agulla en un paller, loc. Buscar una cosa en un espai molt gran o entre moltes atres coses, per lo que és difícil de trobar.
  23. Passar lagulla, enfilar lagulla, passar el fil pel cos, ull o forat de lagulla.
  24. Fer passar per un cos dagulla, loc. Obligar a una persona a fer la santa voluntat duna atra per molt que li coste o difícil que siga; dominar per complet a una persona.
ref. Ací perguí una agulla, ací la trobaré. Se diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que siga.
Imàgens
Buscar agulla en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: agullada.