agulla, -lles
(Del llatí acūcŭla, diminutiu de acus, agulla.)
- s. f. Utensili de metal, os o fusta de cos prim i allargat, que, si és per a cosir, en un extrem té un forat o ull per a passar un fil, veta, cordell, etc., i l’atre acaba en punta; s’utilisa per a cosir, brodar, teixir, etc..., n’hi han de moltes classes, formes i tamanys, segons per a lo que s’utilisen.
- Agulla barraquera, agulla de ferro d’un metro de llargària i dos dits de grossària especial per a la construcció de l’envelat de les barraques, en ella es traven en cordes els llistons o canyes denominades lliceres i que van colocades horisontalment sobre el canyiç cada pam i mig.
- Agulla calcera, dialect. V. agulla de fer calça.
- Agulla canyicera, agulla de ferro de 30 centímetros de llargària i 2 centímetros de grossària, servix per cosir el borró a les lliceres sobre el canyiç de les barraques valencianes i és corba en l’extrem opost a la punta. També se li dona este nom a una agulla gran en forma d’arc que s’utilisa per a fer i arreglar canyiços, com ara els que s’usen per a fer pansa.
- Agulla capotera, l’agulla més grossa que usen les cosidores.
- Agulla d’albarder, agulla saquera o de matalafer.
- Agulla d’amortallar sogres, l’agulla més grossa que utilisen els sastres.
- Agulla de cap, agulla que, com si fora una tacha, en l’extrem opost a la punta té una cabota que impedix que traspasse el teixit, en ella no es cus i s’usa per a subjectar provisionalment algunes parts de la roba.
- Agulla de cego, és una agulla de forma i dimensions com les agulles normals de cosir, pero el cos té un tall a la llarga per a que es puga enfilar sense mirar.
- Agulla de corbata, agulla en el cap decorat o en forma de pinça que servix per a subjectar la corbata a la camisa.
- Agulla de cosir, agulla de vora 5 centímetros, és d’acer i en un extrem té l’ull per a passar el fil i en l’atre la punta.
- Agulla de fer calça, agulla grossa d’acer, ferro o un atre metal, d’uns 30 centímetros, sense ull i en cap, servix per a teixir en punt de calça. També reben el nom d’agulla de fer calça cada una de les quatre agulles de metal, de vora un pam, que s’utilisen per a fer calces o calcetins.
- Agulla de fer xàrcia o ret, agulla, generalment de fusta, en una forqueta a cada extrem, que servix per a fer xàrcia o reparar-la.
- Agulla de gancho o de monyo, agulla en forma de U que es posen les dònes al cap per a subjectar-se els cabells o pentinats.
- Agulla de gancho, agulla, generalment de metal, en un ganchet en un extrem, d’uns 15 centímetros i que servix per a fer punt de gancho.
- Agulla de la Mare de Deu, agulla de cap més chicoteta que les ordinàries.
- Agulla de llauradora, agulla llarga en pedreria o un atre ornament que les dònes duen al cap i que forma part de l’adreç tradicional valencià.
- Agulla de màquina de cosir, agulla pareguda a la de cosir a mà, pero adaptada a la màquina de cosir.
- Agulla de matalafer, agulla pareguda a la de cosir roba a mà, pero més llarga i grossa.
- Agulla de pit, agulla en pedreria o un atre ornament que les dònes duen al pit per a subjectar en ella el mocador o la mantellina i que forma part de l’adreç tradicional valencià.
- Agulla espardenyera, agulla grossa en mànec a un extrem i la punta i l’ull a l’atre, l’utilisen els espardenyers per a cosir les soles de les espardenyes.
- Agulla saquera, agulla grossa, cilíndrica en el cap i plana en la punta, corbada i en el cos o ull gran per a poder passar per ell el cordell que s’utilisa per a cosir la tela de sac.
- Agulla plana, agulla per a cosir llata.
- Agulla de punchar l’embotit, agulla que utilisen els cansaladers o qui fa embotits per a punchar els budells quan se bull l’embotit, de manera que puga eixir l’aire i no rebente i es desbotifarre.
- Agulla d’estendre, pinça de fusta o un atre material per a subjectar la roba a la corda a on s’estén per a eixugar-se.
- Agulla de gafa o de tanca, imperdible, gafa.
- Agulla de rellonge, V. maneta del rellonge.
- ant. Agulla de navegar o de marejar, brúixola.
- Nàut. Agulla del timó, ferro llarc ficat en la roda de popa d’una embarcació en posició vertical, passa per dins de la femella del timó i el sosté.
- Nàut. Fusell o eix de ferro, al rededor del qual gira el cabrestant.
- Roca o montanya en forma cònica, vertical i puntaguda: Les agulles de Santa Àgueda de Benicàssim.
- Arquit. Construcció piramidal o cònica, alta i estreta, que arremata un edifici o part d’ell, molt corrent durant el gòtic.
- Arquit. ant. Pilar que sosté una part important d’un edifici, generalment situat entre dos obertures o com a subjecció central d’una coberta de fusta àmplia.
- Arquit. ant. Adorn de forma allargada que es colocava en les escales a manera d’elements verticals.
- Arquit. Pilar molt fi.
- ant. Vareta o vergallina de metal per a portes i en diferents usos.
- ant. Brancalada de portes i finestres.
- Agulla de pi, fulla en forma d’agulla dels pins, en botànica acícula.
- Nom de diverses plantes anuals de la família de les geraniàcees, de fulles retallades com les de la malvarrosa i que fa un fruit en forma d’agulla.
- Peix lofobranqui molt allargat i prim en la cara acanonada. Existixen diverses espècies.
- Agulla de portal, ant. El dependent encarregat de cobrar l’arbitri o l’impost de portes.
- Cos de l’agulla, ull o forat que té l’agulla per a on passa el fil.
- Una punta d’agulla, loc. Una cantitat mínima.
- No cabre ni una agulla, loc. Estar un lloc ple, generalment de gent: En el teatre no cabia ni una agulla de lo ple que estava.
- No caure una agulla en terra (si es tira), loc. Estar un lloc ple, no cabre ni una agulla: El dia de la final, si tiraven una agulla, no quea en terra.
- Contar o narrar un fet fil per agulla, loc. Contar o descriure un fet en tot els detalls, punt per punt.
- Buscar una agulla en un paller, loc. Buscar una cosa en un espai molt gran o entre moltes atres coses, per lo que és difícil de trobar.
- Passar l’agulla, enfilar l’agulla, passar el fil pel cos, ull o forat de l’agulla.
- Fer passar per un cos d’agulla, loc. Obligar a una persona a fer la santa voluntat d’una atra per molt que li coste o difícil que siga; dominar per complet a una persona.
Imàgens
