pla, -ana, -ans, -anes
(Del llatí planu, mat. sign.)
- adj. m. i f. Se diu de la superfície llisa i recta, sense curvatures, ondulacions, relleus, elevacions ni depressions.
- Geom. Que té tots els seus elements situats en un pla.
- A peu pla, loc. A nivell del lloc pel qual se camina sense haver de pujar ni baixar.
- Pegar de pla, loc. Donar un colp en la part més ampla d’una ferramenta o arma i no per la del tall.
- Posar plana una cosa, posar-la de manera que descanse sobre la seua part més ampla.
- Llis, sense relleus o elements ornamentals.
- fig. Fàcil, sense dificultat: Explica-li les coses d’una forma plana per a que les entenga.
- fig. Senzill, normal, corrent, sense ninguna afectació: Era un rei molt amable i molt pla.
- Home pla, ant. Home socialment humil, de classe baixa.
- Home pla, home de tracte fàcil i senzill, accessible: És el governador pero és un home pla en el que podeu parlar.
- Al sà i al pla, loc. Senzillament: Parlem al sà i al pla, sense retòrica ni metàfores.
- Ball pla, ball popular que es balla en parelles, molt estés pel Regne de Valéncia.
- Cant pla o gregorià, cant llitúrgic que el Papa sant Gregori establí en el sigle VI.
- Parlar en pla, parlar pla o parlar al pla, loc. Parlar en romanç valencià.
- ant. fig. Íntegre.
- Entrar a peu pla, loc. Entrar en un lloc o introduir-se de manera fàcil i sense cap de dificultat.