retòric, -ca, -cs, -iques
retòrica
(Del llatí rhetorĭca i este del grec ῥητορική, mat. sign.)
- s. f. Art de saber parlar o escriure be i d’usar el llenguage per a convéncer, commoure, delectar...
- Elegància artificial del llenguage en la que es dona més importància a la forma que als conceptes o contengut.
- Abundància excessiva o fòra de lloc de paraules, que sol servir per a embolicar o enganyar.