Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fòra
fòra
(Del llatí foras, mat. sign.)
  1. adv. Situat en lexterior.
  2. ¡Fòra!, exclamació per a convidar a eixir a algú dun lloc.
  3. prep. Seguida de la preposició de expressa a la part exterior duna cosa que excedix a una atra que no està compresa o inclosa en aquella: Fòra de casa. Fòra de temps.
  4. Fòra dus, que no susa.
  5. Fòra de perill, que no està en perill.
  6. Fòra de , que per un excés dirritació no es pot controlar.
  7. Fòra vila, dialect. A les afores duna població.
  8. Fòra mida, en gran manera.
  9. Fòra de lloc, cosa dita en un moment que no tocava, de manera inoportuna.
  10. Entre mariners, dins de la mar.
  11. desus. Entre llauradors, en el camp.
  12. prep. ant. Excepte.
  13. Fòra daixò, fòra de, prescindint de la cosa en qüestió. Equival a excepte, llevat de, tret de: No puc menjar formage, fòra daixò menge de tot.
  14. Fòra de més un verp, loc. Susa significant que u sestalvia fer lacció que indica el verp: Si mho fa de bades, fòra de gastar més diners.
  15. Fòra que més un verp en subjuntiu, equival a per a que no, no cal que: Fòra que vaja. Si tho carregues tot duna fòra de hages de fer dos viages.
  16. Fòra de joc, loc. Posició antirreglamentària dun jugador quan està entre la pilota i la llínea de fondo contrària sense haver entre ella i ell els jugadors contraris que marca cada joc.
  17. ¡Via fòra!, loc. ant. Interjecció demanant que algú o alguna cosa sen vaja o sexpulse.
ref. De fòra vindrà qui de casa nos traurà. Qui a fòra se’n va a casar, o s’enganya, o va a enganyar.
Buscar fòra en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: enfora, forà i forrat.