Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: eixir
eixir
Flexió verbal »
(Del llatí exīre, mat. sign.)
  1. v. intr. Dirigir-se o anar de l’interior a l’exterior, de dins cap a fòra.
  2. ant. Eixir en terra, desembarcar.
  3. ant. Eixir a cambra, fer de ventre.
  4. Eixir-se’n un líquit, sobreeixir un líquit del recipient que el conté.
  5. Eixir a batalla, ant. Presentar batalla a l’enemic.
  6. Eixir ad algú o eixir a l’encontre, eixir al camí, eixir al pas o eixir al davant, anar cap ad algú per a encontrar-se de cara en ell en un punt.
  7. intr. refl. Escapar d’una situació concreta.
  8. Eixir de sí o de sí mateix, perdre l’enteniment, el trellat, el control.
  9. intr. Excedir, sobrepassar una cosa del nivell d’una atra baix o darrere de la qual està: Les mànegues de la camisa ixen massa de la jaqueta.
    1. intr. Fer-se visible, aparéixer lo que estava amagat o tapat per una atra cosa.
    2. Eixir el Sol, la Lluna, aparéixer estos astres en el cel.
    3. Escomençar a brotar una planta.
    4. Aparéixer en alguna part del cos uns grans, erupcions, taques...
    5. Eixir a la llum o a la llum pública, fer-se palés o públic.
  11. intr. Donar pas una porta, un eixidor, un camí, un carrer, etc., a un lloc concret: El carreró ix a l’avenguda.
    1. intr. Fer o finalisar un treball o qualsevol atra cosa: Ha pintat un païsage i li ha eixit molt be.
    2. Eixir de contes, loc. Acabar el temps senyalat de gestació i estar preparada per a parir.
    3. Eixir a cap, aplegar al final d’una cosa com se volia o es deuria arribar.
  13. Lliurar-se d’un perill o dany com ara malaltia, deute, esclavitut: Ya he eixit de la grip. Hem eixit del perill en que estàvem.
  14. Deixar d’ocupar un càrrec, d’eixercir un ofici...: Ha eixit de la regidoria.
  15. Ser conseqüència una cosa d’una atra: D’esta reunió eixirà la solució per a l’empresa.
    1. Passar a ser, resultar de determinada manera: Si el matrimoni no li ix be es separarà.
    2. Eixir car, barat, costós, etc., que costa molts, pocs diners.
    3. Eixir-se’n en la seua, conseguir u lo que volia.
  17. Traure el resultat d’un conte o càlcul: Els contes m’han eixit malament.
  18. Ser elegit: Mon pare ixqué diputat.
  19. Moure un mig de transport: El tren ix a les huit i l’avió a les dèu.
  20. En alguns jocs, escomençar un jugador a jugar iniciant la partida: He guanyat la mà i ixc yo.
    1. Dir o fer alguna cosa quan no s’esperava: Ya estava clar i nos ix este embolicant-ho.
    2. Eixir per peteneres, loc. Dir o fer una cosa inesperada i contrària a lo que s’esperava.
  22. Per una orella m’entra i per l’atra m’ix o m’ix, m’ix: per l’una m’entra i per l’atra m’ix, loc. Que no fa cas a lo que li diuen.
  23. Ixca lo que ixca, loc. La decisió està presa, vaja be o mal.
  24. Eixir ad algú, loc. Semblar-se a una persona: El chiquet li ha eixit més a son pare que a sa mare.
  25. Eixir ad algú una cosa del nas, dels collons, dels ous, de la figa, de la punta de la fava... loc. vulg. Fer u una cosa perque li dona la gana, sense atendre a raons i sense justificació.
  26. Eixir una cosa de dins o de l’ànima, loc. Nàixer d’un sentimet íntim: L’ixqué de l’ànima dir-li que no el volia.
  27. No eixir-se’n de la família, loc. Tindre els mateixos vicis, costums, enrònies, gusts... que el restant de la família o algun dels seus membres.
ref. En dòna, gos i guitarra, no ixques de nit de casa. Bevem i mengem, que a un cap o a un atre eixirem.
Buscar eixir en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: gir.