colló, -ons
(Del llatí colĕōne, mat. sign.)
- s. m. coloq. Testícul; sol utilisar-se com a interjecció: ¡Colló quin fret fa hui!
- De collons, loc. vulg. Molt bo.
- ¡Collons!, interjecció grossera que expressa irritació, entusiasme, etc.
- Tindre collons o tindre els collons ben posats, loc. vulg. Tindre valor, barra...
- Tocar-se els collons, loc. vulg. No fer res, no treballar.
- Tocar els collons, loc. vulg. Enujar, molestar.
- Un colló de mico, loc. vulg. Expressa negació: Li diguí que vinguera i em contestà un colló de mico.
- Si tens collons... loc. Si tens valor, si t’atrevixes: Si tens collons vine ací i dis-m’ho a la cara.
- Qui és desgraciat en els collons entropeça, loc. Qui té mala sòrt tot li ix malament.
- En uns ulls com a plats i al vista en els collons, loc. Se diu de qui veu molt malament.
- Estar fins als collons, loc. Estar fart o cansat.
- Passar-se una cosa pels collons, loc. No fer cas d’una cosa, passar-se-la per baix cama.
- ¡Qué collons ni qué comanda!, loc. vulg. Qué punyetes.
- Ser un collons al vol, loc. Ser una persona despreocupada i irresponsable que tot li té igual.