nàixer
Flexió verbal »(Del llatí vulgar nascĕre, mat. sign.)
- v. intr. Eixir un animal si és mamífer del ventre matern i si és ovípar de l’ou.
- Eixir de la llavor o de la terra una planta.
- Eixir d’una planta un brot.
- Escomençar a eixir des de l’interior coses com la pelussa, els pèls, les plomes, les fulles, les flors, els fruits...
- Aparéixer, escomençar a deixar-se vore coses com ara un astre, l’aigua d’una font, etc.
- Escomençar a existir; tindre el seu orige.
- Haver naixcut de peus, o en bona lluna, o en estrela, loc. Ser molt sortut, tindre bona sòrt en tot.
- Haver naixcut en mala estrela, loc. Tindre mala sòrt.
- Haver vist nàixer algú, loc. Indica experiència, autoritat.
- Tornar a nàixer, loc. Haver-se salvat d’un perill de mort.
- No haver naixcut per a tal o qual cosa, loc. No estar dotat ni tindre habilitat per a fer determinada cosa.
- Haver naixcut per a tal o qual cosa, loc. Tindre capacitat i disposició per a fer una determinada cosa.
- Ningú naix ensenyat, loc. Indica la falta d’experiència que es té ans de l’aprenentage que et dona la vida.
observacions/documentació: "...sabe per los enterpretadors dels sompnis que de la sua filla devia naxer un infant...”. Antoni Canals. Valeri Màxim. 1395. “Ara yo he complit les obres de redempció: primo, quan me encarni prenent carn humana, e volgui naxer de vos, mare mia...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “Be seria tengut per lo mes vil e abatut cavaller que james en lo mon fos nat e per a naixer”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “Es volgut chiquet naixer, perque·ns fes grans y perfets homens...”. Joan Roïç de Corella. Lo Cartoxa. 1496. “...lo ver Messies se ha de encarnar en dona verge e de aquella naixer Deu e hom sens rompre la virginitat...”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497. “Ferit crech que sou del mal de Ximeno, com veig que la rata acaça al gat: si vos en lo naixer vos sou avançat...”. Bernat Fenollar. Lo proces de les olives. 1497. “Lo rosinyol, dolcíssim mestre de l’armonia, / diu al vore’l sol nàixer:-"¡Mon cant està acabat!” “. Teodor Llorente. Cant d’aucells. 1910.