Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ans
ans
(Del llatí ante, mat. sign.)
  1. adv. Abans. Expressa anterioritat o prioritat en el temps, el lloc, lorde etc. Sol anar antepost a les preposicions de i que, formant la locució preposicional ans de i la locució conjuntiva ans que: Ans de dormir; ans que vinguen ves-ten.
  2. Expressa preferència duna cosa sobre una atra: Ans pobre i honrat, que ric difamat.
  3. Quan va precedit per un substantiu equival a anterior: Dos hores ans; un més ans; un capítul ans.
  4. conj. advers. Equival a sino, sino que: Açò no és una qualitat, ans és un defecte.
  5. Ans al contrari, loc. adv. Equival a molt al contrari: No és gran, ans al contrari, és ben menut.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que si nos referim a un temps passat, pero immediat o molt pròxim al moment present en que s’escriu o parla, en valencià s’utilisa l’adverbi adés.
-à 1, -ana, -ans, -anes
(Del llatí -ānus.)
  1. suf. Sufix dorige llatí que crea adjectius que indiquen procedència o pertinença, com ara: italià, oriolà, alcoyà, bacterià, boscatà...
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ham.