adjectiu, -us
(Del llatí adiectīvum, mat. sign.)
- s. m. Gram. Part de l’oració que califica o determina al substantiu i que pot ser un nom adjectiu o una oració adjectiva; hi han moltes classes d’adjectius.
- Gram. Relatiu a l’adjectiu o propi d’ell: Sufixos adjectius.
- Gram. Adjectiu absolut, aquell adjectiu que no és susceptible de recebir morfemes de grau comparatiu ni superlatiu.
- Gram. Adjectiu abundancial, adjectiu que implica o denota abundància d’alguna cosa, com nuvolós.
- Gram. Adjectiu calificatiu, nom que acompanya al nom i expressa alguna de les seues qualitats.
- Gram. Adjectiu comparatiu, el que expressa comparació, com major o menor.
- Gram. Adjectiu determinatiu, adjectiu que no califica al nom.
- Gram. Adjectiu distributiu, adjectiu numeral quantitatiu que assigna a diverses persones una cantitat idèntica.
- Gram. Adjectiu gentilici, adjectiu que expressa l’orige, nació o pàtria de les persones, com francés, valencià, gallec...
- Gram. Adjectiu numeral, l’adjectiu que significa número, com huit, quart, doble.
- Gram. Adjectiu ordinal, adjectiu que indica un orde o successió, com primer, quint, octau.
- Gram. Adjectiu positiu, el que té una significació absoluta, a diferència del comparatiu o superlatiu, com gran, respecte a major o grandíssim.
- Gram. Adjectiu superlatiu absolut, el que expressa el grau màxim de la qualitat que denota, com famosíssim, paupèrrim.
- Gram. Adjectiu superlatiu relatiu, el que assigna el grau màxim o mínim d’una qualitat a una o diverses persones o coses en relació a unes atres del mateix conjunt, com el millor de tots els seus llibres, l’obra de major format de l’exposició, el més inteligent de la classe.
- Paraula d’esta categoria gramatical: La paraula lleig és un adjectiu.