gallec-portugués, -sa, -sos, -ses
gallec, -ega, -cs, -egues
(Del llatí Gallaicu, mat. sign.)
- adj. m. Natural o propi de Galícia.
- s. m. Llengua romànica del diasistema gallec-portugués que es parla en Galícia, part d’Astúries i zones de Castella limítrofes a Galícia.
- Tractar (a una criada) com una gallega, loc. Tractar malament.
- Els gallecs, dialect. i coloq. El número cinquantacinc (55) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li donen els noms ad este número de els cabrons o els geperuts.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.