cabró, -ons
(Del llatí caprōne, mat. sign.)
- s. m. Cabra mascle adulta.
- Qui aguanta atacs, insults o agravis en covardia.
- pij. Qui fa cabronades o malifetes.
- pij. Home que admet o sap que té una dòna adúltera i ho consentix.
- Menjar olla de cabró, loc. Viure a costa d’una atra persona barat a servicis deshonests.
- ¿Quin cabró vol palladeta?, loc. Se diu quan se vol donar a entendre que a u no li agrada que li diguen els seus defectes.
- Els cabrons, dialect. i coloq. El número cinquantacinc (55) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li donen els noms ad este número de els gallecs o els geperuts.