hora, -res
- Temps o moment idòneu per a fer una cosa: Ya ha aplegat l’hora de ser lliures.
- Distància recorreguda en una hora.
- ant. Temps que tarda una cosa.
- Moment del dia contat en hores i fraccions d’hora: Partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit.
- Hora captada, loc. ant. Hora fixada per a fer alguna cosa.
- Hora del Sol post, moment en que el Sol se pon.
- Hora de Sol eixit, moment en que ix el Sol.
- Hora solar, la que es conta tenint com a referència el migdia astronòmic.
- Dur hora, dur rellonge que indique l’hora.
- Ni un punt ni una hora, ant. loc. Mai, en cap de moment.
- En punts i en hores, ant. loc. Discontínuament, a voltes.
- A primera hora, a una hora matinera.
- Hora tarda, ant. Quan està fent-se fosc o ya és de nit.
- Hora de llum encendre, ant. Quan s’encenen les llums, quan aplega la nit.
- Hora de prim sòn, ant. Les hores pròximes a la mijanit, quan la gent escomença a agarrar la sòn.
- A última hora, loc. En l’últim moment.
- Gran hora o a hora tardíssima, ant. Tart.
- A quina hora, molt tart: Vingueren a casa a quina hora de la nit.
- Hora per hora, ant. En l’últim moment.
- Hora de despertada, ant. Hora d’alçar-se de matí.
- Hora del seny ya sonat o hora del seny del lladre, ant. Primera hora de la nit.
- De bona hora, de matí, pronte.
- Rel. Hores canòniques, cada una de les particions romanes del dia, adoptades i ampliades per l’Iglésia en el nom d’hores canòniques (laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes) per a recitar diàriament els oficis divins.
- Rel. Hores majors, maitines, laudes i vespres.
- Rel. Hores menors, prima, tèrcia, sexta, nona i completes.
- Rel. plr. Oracions recitades o cantades en les hores canòniques i que constituïxen l’ofici diürn.
- Rel. plr. Publicació que conté les nomenades oracions dels oficis.
- Moment en que es fa, sol fer-se o s’ha de fer una cosa: Hora de dinar.
- En l’hora, seguidament, en seguida.
- Hora baixa, ant. Hora crepuscular.
- A hora, quan toca.
- Abans o ans d’hora, abans de quan toca.
- A hora horada, loc. En el temps just i casi aplegant tart.
- Aplegar o arribar l’hora, aplegar o arribar el moment just per a una cosa.
- L’hora de la mort, el moment de morir.
- Ya era hora, expressió per a indicar que una cosa ha tardat massa.
- Ya és hora, loc. Ya o ara és el moment. També indica ad algú que ha de fer una cosa: Ya és hora de treballar. Ya és hora de que et poses a estudiar o trobes una faena.
- A l’hora i al punt, loc. En el seu moment.
- A les hores chicotetes, loc. A les primeres hores del dia, de la una a les cinc o sis del matí.
- A tota hora, loc. Sempre, en tot moment.
- A l’hora, al mateix temps, a un temps.
- A les hores d’ara o a hores d’ara, en el temps actual.
- Donar hora, senyalar una cita a una hora determinada.
- En bona hora, loc. En bon auguri.
- En mala hora, loc. En mal auguri.
- Posar en hora, posar l’hora exacta en un rellonge.
- No vore l’hora (d’una cosa), loc. Esperar de manera ansiosa una cosa.
- Matar hores, loc. Passar el temps sense fer res de profit.
- Les hores mortes, loc. Temps perdut.
- Fer llegua per hora, ant. loc. Fer molt de camí.
- En bona hora ho diga, loc. Expressió de satisfacció per una cosa que es diu.
- Contar les hores, loc. Esperar en ganes que passe una cosa.
- Tindre les hores contades, loc. Estar pròxim a la mort o a la fi.
- Orage en les locucions: bona ora, bon dia i bonaora, si no plou”.