unitat, -ts
(Del llatí unĭtāte, mat. sign.)
- s. f. Condició de lo que és únic.
- Condició de lo que forma un tot i no pot dividir-se en parts.
- Condició de lo que és un tot constituït per parts coincidents o concordants.
- Condició de la producció artística, lliterària, etc., en la qual només hi ha un pensament principal o assunt.
- Coincidència, uniformitat, concordança, en la manera de pensar de diferents persones.
- Secció d’una institució, entitat, servici, que té un fi i una activitat concreta: Unitat de servicis intensius.
- El número sancer més chicotet.
- Fracció d’un eixèrcit que pot actuar de manera independent, generalment baix les órdens d’un superior.