Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: sancer
sancer, -ra, -rs, -res
(Del llatí sincēru, complet.)
  1. adj. m. Complet, que no li falta cap part, que està duna peça.
  2. f. Dòna verge.
  3. fig. Íntegre moralment.
  4. A sancera quede qui quede, loc. Se diu quan se menja tot lo que hi ha, sense deixar res a ningú que vinga darrere o per a més tart.
observacions/documentació: Les formes sancer, sancera, sancers, sanceres, estan documentades des dels primers escrits fins a l’actualitat, excepcionalment trobem la forma sencer i derivats:”...VII moles bones e sancers”. Inventari de bens del bisbe de Tortosa en Almassora. 1253. “...que les li vené per bones e sanceres e eren orbes cascuna de la un huyl.Llibre de la Cort del Justícia d’Alcoy. 1263."Deu permeté que vengés en error, / mostrant-li com lo sancer pot ser manch.” Ausias March. 1425. “Per ço pendria, /en mig o centre / d’un sancer ventre / tot virginal, /carn humanal.” Spill. Jaume Roig. 1460. “...lo qual anell era fet ab tal artifici que·s departia pel mig, restant cascuna part anell sancer.” Tirant lo Blanch. Joanot Martorell. 1490.
Buscar sancer en: