gana, -nes
- s. f. Pretensió o ànsia de fer alguna cosa.
- Llevar (ad algú) les ganes, loc. Desaparéixer la voluntat de fer una cosa.
- Donar la gana, loc. Abellir fer alguna cosa.
- De bona gana, loc. En plaer; en bon humor.
- De mala gana, loc. Se diu quan se fa alguna cosa sense ganes o contra la voluntat.
- Ànsia per menjar.
- Obrir la gana o fer gana o entrar en gana, loc. Tindre ànsia o necessitat de menjar.
- Matar la gana, loc. Menjar algun aliment frugal abans de l’hora de la menjada forta.
- De gana, loc. En bona disposició.
- Mala gana, loc. Desmai.
- Quedar-se en les ganes, loc. No conseguir lo que s’esperava.
- Deixar en les ganes, loc. No donar o fer lo que l’atre esperava:Voliem sentir-lo cantar pero nos deixà en les ganes.
- Que dinen, sopen... de bona gana, loc. Frase de cortesia equivalent a bon profit.
- A la gana, loc. Tot lo que es vullga sense tindre en conte cantitat ni preu: Menjàrem i beguérem a la gana per a celebrar el premi obtengut.
- La gana de, loc. adv. A muntó de, a manta: En eixa botiga tenen la gana de models per a triar.