manta, -tes
(Del llatí tardà manta.)
- s. f. ant. Mantell.
- Peça de llana o cotó per a abrigar-se en el llit.
- Manta morellana, la típica de la localitat valenciana de Morella, de llana i molt vistosa per les seues ralles de colors blau, vert, groc o roig. Als seus extrems s’afegien borles o flocs. S’utilisa com a complement del vestit tradicional valencià masculí. També rebia el nom de manta de cornaló.
- Manta bocairentina, manta típica de la població valenciana de Bocairent, confeccionada per als dies més frets de l’hivern, normalment més ampla que la manta morellana i que es caracterisa pels seus vistosos quadros; és un complement de l’indumentària tradicional de l’home valencià.
- Manta de treball, peça similar a l’anterior pero confeccionada en materials més forts i impermeables, sense borles o adorns.
- Peça textil que servix per a protegir les cavalleries del fret i la pluja.
- fig. i coloq. Malfaener.
- Fer el manta, loc. Fer el gos, no fer faena.
- Tirar-se la manta al coll, loc. Decidir-se a fer una cosa sense atendre a raons o recomanacions.
- Peix de l’espècie Rhinobatus columnae.
- Ser un manta, loc. Ser malfaener i pereós.