raó, -ons
(Del llatí ratiōne, mat. sign.)
- s. f. Facultat de pensar, de discórrer o discernir.
- Argument, reflexió, explicació, opinió, aclariment.
- Motiu: ¿Per quina raó t’han desheretat?. Alguna raó tindrà per a no vindre a la boda.
- Us de raó, capacitat per a discórrer, pensar o discernir.
- Perdre la raó, perdre la facultat de discórrer o discernir.
- Menejar raó, estar en lo cert, tindre raó: Al principi no l’entenia, pero en acabant me doní conte de que menejava raó quan dia que s’havia comés una injustícia en ell.
- Tindre raó, estar en lo cert, menejar raó.
- Donar la raó, creure i acceptar que lo que un atre fa o diu és just, veritat o correcte.
- En raó, d’acort en la veritat o la justícia.
- Sense raó, enganyat, errat, injust, fals, sense motiu justificat: No es pot anar matant als animals sense raó.
- Ser de raó o ser raó, ser conforme a la veritat o a la justícia.
- Posar en raó, posar d’acort.
- Obrar contra raó, obrar contra la veritat o la justícia.
- Carregat de raó, loc. En possessió de la veritat.
- Acte de discórrer en busca o en demostració de la veritat.
- Fer raons, fer observacions, opinar, reflexionar.
- No admetre o no escoltar raons, no voler escoltar els consells o arguments d’algú.
- Per raó de, per causa de.
- Explicació o aclariment d’un fet, d’un conte.
- Demanar raó, voler una explicació.
- Donar raó, explicar o aclarir un fet o conte.
- Donar raó a algú, ant. Ser suficient per a llevar-se de davant ad algú.
- Raó social, nom en el que és coneguda una entitat públicament.
- Paraula: Diu unes raons de persona major. Deixa les raons i anem als fets.
- Fer passar ad algú en raons, entretindre’l parlant, sobretot en excuses.
- ant. Parlament, acte de dir o parlar.
- Mat. Cocient de dos cantitats comparables entre sí.
- Mat. Raó aritmètica, diferència constant entre dos térmens consecutius d’una progressió aritmètica.
- Raó geomètrica, cocient constant entre dos térmens consecutius d’una progressió geomètrica.
- Estar una cosa en raó directa d’una atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que si una aumenta o disminuïx l’atra també ho fa.
- Estar una cosa en raó inversa d’una atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que quan una aumenta l’atra disminuïx i quan una disminuïx l’atra aumenta.
- Saltar-li a u la raó pel cap, loc. Ser evident que u té tota la raó.