Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: raons
raó, -ons
(Del llatí ratiōne, mat. sign.)
  1. s. f. Facultat de pensar, de discórrer o discernir.
  2. Argument, reflexió, explicació, opinió, aclariment.
  3. Motiu: ¿Per quina raó t’han desheretat?. Alguna raó tindrà per a no vindre a la boda.
  4. Us de raó, capacitat per a discórrer, pensar o discernir.
  5. Perdre la raó, perdre la facultat de discórrer o discernir.
  6. Menejar raó, estar en lo cert, tindre raó: Al principi no l’entenia, pero en acabant me doní conte de que menejava raó quan dia que s’havia comés una injustícia en ell.
  7. Tindre raó, estar en lo cert, menejar raó.
  8. Donar la raó, creure i acceptar que lo que un atre fa o diu és just, veritat o correcte.
  9. En raó, d’acort en la veritat o la justícia.
  10. Sense raó, enganyat, errat, injust, fals, sense motiu justificat: No es pot anar matant als animals sense raó.
  11. Ser de raó o ser raó, ser conforme a la veritat o a la justícia.
  12. Posar en raó, posar d’acort.
  13. Obrar contra raó, obrar contra la veritat o la justícia.
  14. Carregat de raó, loc. En possessió de la veritat.
  15. Acte de discórrer en busca o en demostració de la veritat.
  16. Fer raons, fer observacions, opinar, reflexionar.
  17. No admetre o no escoltar raons, no voler escoltar els consells o arguments d’algú.
  18. Per raó de, per causa de.
  19. Explicació o aclariment d’un fet, d’un conte.
  20. Demanar raó, voler una explicació.
  21. Donar raó, explicar o aclarir un fet o conte.
  22. Donar raó a algú, ant. Ser suficient per a llevar-se de davant ad algú.
  23. Raó social, nom en el que és coneguda una entitat públicament.
  24. Paraula: Diu unes raons de persona major. Deixa les raons i anem als fets.
  25. Fer passar ad algú en raons, entretindre’l parlant, sobretot en excuses.
  26. ant. Parlament, acte de dir o parlar.
  27. Mat. Cocient de dos cantitats comparables entre sí.
  28. Mat. Raó aritmètica, diferència constant entre dos térmens consecutius d’una progressió aritmètica.
  29. Raó geo­mètrica, cocient constant entre dos térmens consecutius d’una progressió geomètrica.
  30. Estar una cosa en raó directa d’una atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que si una aumenta o disminuïx l’atra també ho fa.
  31. Estar una cosa en raó inversa d’una atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que quan una aumenta l’atra disminuïx i quan una disminuïx l’atra aumenta.
  32. Saltar-li a u la raó pel cap, loc. Ser evident que u té tota la raó.
ref. La raó no vol força. La millor raó, el bastó. La millor raó, el trabuc. En raó o sense raó va el pobre a la presó.
raó, -ons
  1. s. m. var. fon. V. raoret.
Buscar raons en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: rahó.