argument, -ts
(Del llatí argūmentum, mat. sign.)
- s. m. Raonament que s’expon per a provar o demostrar alguna cosa: Els seus arguments són favorables. Té molts arguments en contra. Si no dona arguments, la seua teoria no serà reconeguda.
- Assunt, tema o matèria que es tracta en una obra lliterària.
- Resum bàsic d’una narració, película, etc.
- Argument a contrariis, Llòg. Argument que partix de l’oposició entre dos fets per a concloure d’u lo contrari que ya és sabut de l’atre.
- Argument a pari, Llòg. Argument fonamentat en raons de semblança i igualtat entre el fet que es propon i el que d’ell se conclou.
- Argument a símili, V. argument a pari.
- Argument ad hòminem, Llòg. Se diu quan s’ataca a la persona que presenta un argument i no a l’argument en sí.
- Argument disjuntiu, Llòg. L’argument que té per major una proposició disjuntiva.
- Argument negatiu, Llòg. L’argument que dona el silenci d’aquelles autoritats que haurien de saber o de parlar d’una cosa, per concernir al tema tractat, i l’ometen.
- Argument ontològic, Filos. L’argument usat per Sant Anselm per a demostrar a priori l’existència de Deu, partint de l’idea que l’home té del ser perfecte.
- coloq. Raons i explicacions molestes: Has trencat tu l’espill, aixina que no em vingues en arguments.
- local. Aïna, ferramenta o instrument ingeniós per a fer alguna cosa.