concloure
Flexió verbal »(Del llatí conclūdĕre, cloure, acabar.)
- v. tr. ant. Incloure, contindre.
- Finalisar, acabar una cosa: L’obra de la Sèu de Valéncia tardà sigles en concloure’s.
- Aplegar a una decisió, acort o pacte definitiu darrere d’un debat o discussió: Totes les parts han conclòs que el culpable ha d’indemnisar al perjudicat.
- Dret. Formular totes les resolucions d’un procés.
- Acordar, resoldre entre diverses persones i, per extensió, una persona a soles.
- Formar una opinió basant-se en unes determinades premisses; inferir.