Diccionari General de la Llengua Valenciana

observacions/documentació: En la llengua actual predomina la forma sigle, que ve usant-se des del sigle XVII, i no segle, que s’usa només localment. Usaren la forma sigle a nivell lliterari i cult autors com Francesc Roig i Dou, Josep Esplugues, Joan Batiste Escorigüela, Teodor Llorente, Rafael Liern, Constanti Llombart, J. Martí Gadea, Francesc Martínez i Martínez, J. Pascual Tirado, Joaquim García Girona, Rafel Bernabeu López, Serafí Julià, Gofret Ros i Fillol, Emili Beüt i Belenguer, Miquel Adlert Noguerol, Xavier Casp, Rafael Roca Ricart, Batiste Llopis, Gaspar Blay Arbuixech, Lluís Galiana, Carles Salvador, Lluís Fullana...:”...y ara en los nostres sigles daurats Esglesia dedicada a la Sanctissima Verge Maria Senyora nostra...”. Gaspar Blay Arbuxech. Sermó de la conquista. 1666. “...em folgue tant de mirar·la, y de en sa presencia estar, que me estaria dos sigles sense beure...” Carles Ros. Altre rahonament. 1750. “Per mort de sor Ofresina Dou, religiosa del convent de la Trenitat, nomenada en lo sigle Àngela Dou...”. Francesc Roig i Dou. El llibre de la familia dels Roig. 1688. “Traguí dels Quinque Libri llista dels notaris que en los sigles passats solien rebre en este poble...”. Josep Esplugues. Memòries d’un capellà del XVIII. 1763. “...els instants que no et tinc en ma presència em se fan sigles.”. Lluís Galiana. Rondalla de rondalles. 1769. “...y també la reina Saba, / de sigles arrere, escriu / que li feu oració a l’abre, / que habia Deu de morir...”. Batiste Llopis. Defensa de les dones. 1850. “De nit, en altres sigles, així el pasager vea / una llum encantada que·l seu caball li fea / portar sempre a galop.” Teodor Llorente. Vintidós anys. 1858. “¡Oh sigle de les llums... son ya les dotse! / ¡Dorgau en calma...”. Constantí Llombart. Poesies Valencianes. 1872. “Debaes els sigles es proposen borrar ton nom. Els temps y els homens moren, mes tú no mors.” Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891. “Malgrat hajém vixcut tants sigles com desterrats de la propia térra (que a’n això equival el desconeixer de tot la nóstra historia, y menysprear nóstra dolcissima llengua tenintla per cosa borda y avergoyint·mos de parlarla)". Carles Salvador. Alt Maestrat. Festa patriótica. 1903. “...país de ròques jagantines que ab ses escapres y cristals pareixen testimonis fidels dels cataclismes que allá ellá els centenars de sigles ocurriren en la naturalea.”. Francesc Martínez i Martínez. Coses de la meua terra. 1912. “¡Oh public ignoran del sigle vín /¡Oh public atrasat...”. Josep Pascual Tirado. Monólogo (o lo que siga). 1918. “Per atra part, existixen huí encara molts còdecs, escrits en romanç i pertanyents als sigles IX, X, XI i XII, que parlen de contrates, vendes, etc., fets entre cristiáns i entre moros i els mateixos cristiáns.”. Lluís Fullana. Evolució fonográfica de la llengua valenciana. 1925. “La imatge, tallada en fusta encara que vestida amb valuosos mantells, de 70 centímetres d’altura, probablement de mitjans del sigle XIV, fon destruïda pel foc.”. Emili Beüt i Belenguer. Camins d’argent (El Millars). 1952. “...Alexander Pope, aquell poeta londinenc que vixque la primera mitat del sigle XVIII...”. Xavier Casp. No tornem arrere. 1981. “Com sense alfabetisacio tinguerem el sigle d’or de nostra llengua valenciana que supongue un altissim grau de «culturisacio»”. Miquel Adlert Noguerol. De la meua catacumba. 1984.