sol, -la, -ls, -les
sola, -les
(Del llatí vulg. *sŏla, var. del clàssic sŏlĕa, mat. sign.)
- s. f. ant. Planta del peu.
- Part inferior del calcer que toca terra.
- Mija sola, sola de calcer sense l’enfranc ni el taló que sol posar-se en calcer vell o gastat.
- Círcul de pedra sobre el que roden els ruglons de l’almàssera.
- V. sol del pa.
- ant. Sol, fondo interior d’un atifell o recipient.
- Travesser per a sostindre l’arbre de la sénia.
- Biga que fa de llindar de porta o finestra; també rep el nom de solera.
- Montonet de terra i pedres que es coloca en la boquera o el portell d’una séquia per a regular l’entrada d’aigua en l’arrossar.
- Picar sola, loc. Eixir corrent, anar-se’n.
- No aplegar-li a la sola de la sabata ad algú, loc. Ser molt inferior ad algú.
soles
(Del llatí sōlus.)
- Paraula que forma part de l’expressió a soles, loc. adv. o simplement soles. adj. Sol, sense companyia: Estic a soles en casa, no hi ha ningú més.
- adv. Només, sense una cosa o acompanyament: Arròs a soles sense res més i bollit és lo que puc menjar.
- adv. Únicament: A soles puc dir-te que no ho sé.
- Més a soles que un junc, loc. Completament a soles
observacions/documentació: És una forma clàssica i estesa en tot el valencià. Vejam uns eixemples: “...si alguna formiga porte alguna carrega, e ella a soles no la pot portar, ve l’altra e ajudeli”. “Deuense guardar que no estiguen ab dones a soles en lochs sospitosos; car diu lo proverbi vulgar: “Mal esta la stopa prop lo foch”.” Sant Vicent Ferrer. Sermons V. any 1410. “...me so encontrat ab tantes coses dignes de ser sabudes que·m par faria gran peccat en retenirlesme per a mi a soles sens comunicar-les als desijosos de saber antiquitats”. Pere Antoni Beuter. Primera part de l’història de Valéncia. any 1456. “com molt l’amas, / sola portas / en sa bandera, / peno, senyera, / altres senyals; / armes real / soles pintades, / no gens mesclades / ab lo passat” i “Lo desplaer / fon meu a soles: / trobi violes / en lo meu ort / he morritort, / donzell ab malva”. Jaume Roig. Espill. any 1460. “E la filla del rey, trobantse ab ell a soles, li dix semblants paraules” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. any 1490. " ...car soles les vostres nafres e blavures basten a guarir les cruels malalties sues”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. any 1497.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.