sabata, -tes
(Del turc zabata, mat. sign.)
- s. f. Calcer que cobrix el peu, que té la sola de cuiro o goma, pot ser en tacó alt o baix i dur o no cordons o sivella.
- Nàut. Fusta que es posa en l’ungla de l’àncora quan se du penjant per a que no ferixca el costat de l’embarcació.
- Arquit. Peça colocada baix d’una biga i sobre un peu dret o columna.
- Nàut. Post clavada a la quilla d’una embarcació en tota la seua llargària com a reforç i per a protegir-la.
- Arquit. Part inferior inclinada dels fonaments de mur.
- Peça del fre que actua per fricció frenant o impedint el moviment d’un eix, una roda...
- Donar (ad algú) sabata o sabateta de son peu, loc. Donar-li lo que es mereix pel seu comportament o trobar a qui li plante cara o s’oponga ad ell.
- No aplegar-li a u a la sola de la sabata, loc. Ser molt inferior en algun aspecte.