post-
- pref. var. form. V. pos-.
observacions/documentació: El prefix llatí post- es reduïx a pos- quan va seguit de consonant; posdorsal, posdental, posguerra i es manté quan va seguit de vocal: postabdomen, postalveolar.
post, -ts
- s. f. Peça de fusta plana i més ampla que grossa.
- Peça de fusta sobre la que es feny el pa, se du al forn, etc.
- Peça de fusta sobre la que es posa la màrfega i el matalaf en un llit.
- Lleixa, peça de fusta adossada a la paret, en un armari, etc., sobre la qual se coloquen objectes.
- Peça de fusta plana i més ampla que grossa usada per a treballar damunt d’ella.
- Post de llavar, peça de fusta en solcs sobre la que es refrega la roba en aigua i sabó per a llavar-la.
- Post de planchar, peça llarga de fusta en potes per a planchar sobre ella la roba.
- Post d’entrada, receptàcul d’una impressora a on se deposita el paper del que s’alimenta l’aparat per a realisar l’impressió.
- Post d’eixida, dispositiu situat en la part frontal de l’impressora per a arreplegar els fulls ya impresos i evitar que caiguen a terra.
- Platera, font.
Imàgens
post, -ts
(Del llatí pŏsĭtu, lloc.)
- s. m. Lloc ocupat per tropes en una operació militar, per policies en un servici de seguritat, etc.
- Al post de o a post de, loc. En el lloc de, en comparació en: Lo meu al post de lo seu no val res. També pot tindre un valor comparatiu temporal entre dos temps distints: Al post d’ara allò està antiquat.
post, -ta, -ts, -tes
post-it, -ts
(Marca registrada.)
- s. m. Fulla de paper que pot ser de diverses dimensions i colors, en el seu revers du una franja adhesiva que fa possible apegar-la i desapegar-la fàcilment en qualsevol superfície sense danyar-la; s’utilisa per a escriure notes recordatòries o avisos.
observacions/documentació: En valencià es pronuncia pòssit.
- Post coincidix en:
- el participi masculí singular de pondre