Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: post
post-
  1. pref. var. form. V. pos-.
observacions/documentació: El prefix llatí post- es reduïx a pos- quan va seguit de consonant; posdorsal, posdental, posguerra i es manté quan va seguit de vocal: postabdomen, postalveolar.
post mòrtem
  1. loc. llat. Posterior a la mort.
post, -ts
  1. s. f. Peça de fusta plana i més ampla que grossa.
  2. Peça de fusta sobre la que es feny el pa, se du al forn, etc.
  3. Peça de fusta sobre la que es posa la màrfega i el matalaf en un llit.
  4. Lleixa, peça de fusta adossada a la paret, en un armari, etc., sobre la qual se coloquen objectes.
  5. Peça de fusta plana i més ampla que grossa usada per a treballar damunt della.
  6. Post de llavar, peça de fusta en solcs sobre la que es refrega la roba en aigua i sabó per a llavar-la.
  7. Post de planchar, peça llarga de fusta en potes per a planchar sobre ella la roba.
  8. Platera, font.
Imàgens
post, -ts
(Del llatí pŏsĭtu, lloc.)
  1. s. m. Lloc ocupat per tropes en una operació militar, per policies en un servici de seguritat, etc.
  2. Al post de o a post de, loc. En el lloc de, en comparació en: Lo meu al post de lo seu no val res. També pot tindre un valor comparatiu temporal entre dos temps distints: Al post dara allò està antiquat.
post, -ta, -ts, -tes
(part. pass. de pondre.)
  1. adj. m. Sol post, quan el Sol acaba de pondres: Al Sol post ix la gent al carrer perque no fa tanta calor
post-it, -ts
(Marca registrada.)
  1. s. m. Fulla de paper que pot ser de diverses dimensions i colors, en el seu revers du una franja adhesiva que fa possible apegar-la i desapegar-la fàcilment en qualsevol superfície sense danyar-la; sutilisa per a escriure notes recordatòries o avisos.
observacions/documentació: En valencià es pronuncia pòssit.
post merídiem
  1. loc. llat. Del migdia en avant.
Buscar post en:
  • post coincidix en:
    • el participi masculí singular de pondre