eixit, -ida, -ts, -ides
eixida, -des
(Forma femenina del part. pass. de eixir.)
- Erupció cutànea en granets.
- Entrades i eixides, ingressos i pagaments.
- Fet de deixar temporalment la vivenda per a viajar.
- Fet d’iniciar una correguda o competició els que prenen part en ella.
- Fet de brotar les plantes: Enguany hi ha una eixida molt gran de creïlleres.
- Fet d’eixir purnes d’un coet propulsant-lo.
- Coet que esclata sense fer carcassa o palmera.
- Ocurrència súbita, idea expressada que sorprén, que crida l’atenció, que fa gràcia...
- Eixides de pavana, loc. Impertinència o cosa sense importància que es diu de manera misteriosa o com si fora molt important.
- Tros de camp treballat o segat per un home.
- ant. Fi d’una qüestió, un fet, un tema o un assunt.
- Escapatòria.
- Anar d’eixida, loc. Trobar-se en zel un animal. També s’aplica coloquialment a les persones.
- Lloc per a on se pot anar cap a fòra o passar de l’interior a l’exterior.
- Les eixides d’un poble, les afores d’una població, el tros de camp pròxim ad esta.
- Part d’una edificació que sobrepassa lateralment la llínea que llimita verticalment l’edifici; especialment el ràfol o voladiç.
- local. L’andana, la cambra o l’habitació diàfana més alta d’una casa, que s’utilisa com almagasén
- eixida coincidix en:
- el participi femení singular de eixir
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.