cambra, -res
(Del llatí camĕra, mat. sign.)
- ant. Habitació que té com a funció que siga dormitori d’una o més persones.
- Cambra blindada, espai gran com una habitació revestida d’acer i tancament de seguritat com una caixa forta gran.
- Cambra de gas, lloc tancat hermèticament a on s’introduïx gas tòxic que produïx la mort de qui és ficat dins.
- Estàncies dels barcos a on estan les habitacions de la tripulació o passagers.
- Apartat de la casa que s’usa per a almagasenar gra, o unes atres collites.
- Part superior d’una casa de camp, que queda baix de la teulada i que s’usa per a almagasenar coses; també se li dona el nom de andana, algorfa, falsa o truna.
- Cambra frigorífica, lloc tancat en una instalació que produïx fret artificialment, destinada a la conservació de tot lo que es descompon a la temperatura ambiental.
- ant. Cambra mortuòria, V. capella ardent.
- Eixir a cambra, loc. ant. Fer les necessitats, evacuar de ventre.
- De cambra, loc. Se diu dels pintors o meges privats o particulars dels reis que presten servici en el palau real.
- Cambra d’aire, espai que es deixa buit entre parets i murs com a aïllant.
- Sala creada per a delliberar les entitats oficials per a tractar algun assunt.
- Cambra apostòlica, tesor pontifici.
- Nom donat a diverses cavitats per semblança a una cambra d’una casa.
- L’espai que hi ha en una arma de fòc entre el canó i la culata i que ocupa la càrrega.
- La cavitat d’un orgue fisiològic animal o vegetal.
- Aparat o instrument que té un apartat o cavitat tancada.
- Tindre poc en la cambra de dalt, loc. Tindre poc de trellat.