buit, -ida, -ts, -ides
(Del llatí vŏcĭtus, mat. sign.)
- adj. m. Que no té ningun contengut, sense res.
- f. Dòna sense ovaris.
- Abisme.
- Absència que es sent quan se troba a faltar una persona absent.
- Fís. Espai sense matèria ni aire perceptible.
- De buit, sense càrrega: El camió va carregat i torna de buit.
- Fer-li a algú el buit, loc. Ignorar-lo i aïllar-lo en el tracte.
- Espai desocupat entre els materials que formen una cosa.
- Anar en les mans buides, loc. Anar sense res.