sostre, -es
(Derivat posverbal del llatí substrāre, estendre formant un llit.)
- s. m. Espai entre la teulada o voltes i el trespol pla. En ocasions este espai és alt i es pot caminar per ell.
- Porche, andana, algorfa o habitació baix de la teulada.
- El conjunt de materials que formen el pis d’una habitació que no està en la planta baixa.
- local. Lleixa del rebost.
- Sostrall, coses que han sobrat d’alguna cosa.
- local. Solage en un líquit.
- Un sostre, loc. Una gran cantitat o multitut.
observacions/documentació: Sol confondre’s el sostre, espai entre la teulada o les voltes i el trespol, en el trespol.