Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: alt
alt, -ts
(Posverbal de altar-se.)
  1. s. m. ant. Plaer, gust, satisfacció de la voluntat.
alt, -ts
(De l’al. halt, parada.)
  1. s. m. Parada que es fa quan se va de camí o en el desenroll dun treball o qualsevol activitat: Feren un alt en el camí per a descansar. Farem un alt en el treball per a descansar a les dotze.
  2. Alt el fòc, loc. Orde de deixar de disparar i espai de temps en que està vigent esta orde: ¡Alt el fòc!, lenemic sha rendit. Durant lalt el fòc els soldats curaren als ferits.
  3. interj. Veu que ordena parar: ¡Alt!, no seguiu més.
  4. Donar lalt, loc. Ordenar ad algú que es pare: Anava a entrar el soldat en la fortalea i el vigilant li donà lalt.
alt
(Del llatí ăltus adverbialisat.)
  1. adv. ant. Dalt, amunt, en la part alta: Pujà alt en la torre.
  2. En un escrit, adés, anteriorment.
  3. A una altura considerable: A vore quí bota més alt.
  4. En veu forta: Canta alt. Parla alt que no et sent. Crida més alt i tescoltaran.
ref. Quan més alt puge, més gran serà la caiguda.
alt, -ta, -ts, -tes
(Del llatí ăltus, mat. sign.)
  1. adj. m. Que gran estatura o altària, que sobrepassa el nivell o altura ordinària considerada normal segons de la cosa que es parle: És un chiquet alt per a la seua edat. Feren una torre alta al mig del castell. És un home alt i necessita una cadira alta.
  2. Més elevat que un atre en el qual se compara: El chiquet alt de la classe. La torre més alta de la catedral.
  3. Que major intensitat de lo normal: Parlar en veu alta. Notes musicals altes.
  4. ant. Aplicat com a tractament a persones reals, de gran dignitat o representació: Alt Senyor Rei. Alt senyor.
  5. Aplicat als preus o cantitats, superior a lo normal: És un preu molt alt per a una casa tan chicoteta. Còbra un jornal molt alt.
  6. Alta traïció, delit o crim molt greu o gravíssim.
  7. Geogra. Se diu de la part dun territori o país de major altitut que el restant i generalment passen a ser denominacions geogràfiques o comarcals; se diu també dels seus habitants o la seua llengua: Alt Aragó. LAlt Maestrat. Alt alemà.
  8. Tractant-se de rius o corrents fluvials, se diu de la part més pròxima al seu naiximent: Lalt Túria. Lalt Ebre.
  9. Fa referència a temps històrics antics o a la part més remota duna mateixa época: Alta Edat Mija.
  10. De calitat excelent: Alta costura. Alta cultura.
  11. Alta mar, part de la mar que està alluntada de qualsevol costa: Quan no es vea la costa i estava el barco en alta mar escomençà una tormenta.
  12. Alts forns, forns de gran altària utilisats en la metalúrgia.
  13. Esc. Alt relleu, relleu en que les escultures sobreïxen de la superfície més de la mitat del seu cos o volum.
  14. Alt alemà, Conjunt de diversos dialectes alemans, que en orige es parlaven en el centre i sur dAlemanya i que donaren lloc a lalemà modern.
  15. Alt voltage, se diu del sistema elèctric o aparat que actua en gran cantitat de volts.
  16. Alt risc, se diu de determinades professions, treballs o sectors de població que per la seua activitat o condició, com ara ledat, poden patir accidents o contraure determinades malalties: La construcció és un sector laboral dalt risc pels accidents.
  17. Alta fidelitat, tècnica de gravació i reproducció del de gran calitat i precisió.
  18. Lo alt o els alts, substantivació de ladjectiu alt, la part superior o més alta dalguna cosa.
  19. Alts i baixos, substantivació dels adjectius alt i baix, elevacions i depressions dun terreny. Série consecutiva de bons i mals moments, estats dànims, etc.: El negoci alts i baixos. La nostra història alts i baixos com qualsevol atra.
  20. Alt com un pi, alt com una torre o més alt que Sant Cristòfol, loc. Persona molt alta.
  21. Estar alt de polsera o polseres, loc. Estar molt irritat o tindre supèrbia.
  22. En la cara alta o ben alta, loc. En orgull, sense vergonya.
  23. No fer alt ni baix o ni alt ni baix, loc. No alterar-se o no mostrar alegria o tristor, acort o desacort davant dalguna cosa.
  24. s. Altura, alçària, altària, dimensió dun cos en posició perpendicular respecte a la seua base: Lespill metro i mig dalt i mig dample.
  25. En alt, sense tocar terra: Portaren al guanyador al pòdium en alt. Dus les teles en alt per a que no toquen terra.
  26. Tirar per alt, loc. Calcular en cantitat major a la provable per a no quedar-se curt: Tirant per alt valdrà mig milló. Tira per alt no nos quedem curts de diners.
  27. Passar per alt, loc. Ometre una cosa o passar inadvertida: Llegint la llista he passat per alt dos o tres noms.
  28. Pel cap alt, loc. Com a màxima cantitat, com a molt: Pel cap alt la moto valdrà deumil euros.
  29. Dur ad algú en alt, loc. Tindre molt de respecte ad algú, sentir admiració per ell, conrear-lo molt.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.