sentir
Flexió verbal »(Del llatí sĕntīre, mat. sign.)
- v. tr. Percebre sensacions produïdes per causes externes o internes a través dels sentits.
- ant. Percebre sensacions a través del tacte.
- Percebre sons a través de l’oït; oir, escoltar: Parla més fort que no et sent be. No sent en l’oït de l’esquerra.
- Sentir missa, oir missa, assistir a missa.
- Sentir dir, oir lo que un atre ha dit o lo que es diu: He sentit dir que han tancat el negoci.
- Experimentar una impressió o sensació: Sentiràs oix pero no bosses.
- Lamentar, saber mal un acontenyiment; tindre llàstima, pena o disgust d’una cosa: Sent molt la mort de ta mare. Si no estudies ho sentiràs.
- Tindre present un fet, donar-se conte, tindre notícia: Ell sentí com l’alacrà li pujava per la cama.
- Experimentar, notar o patir una cosa inanimada l’acció d’una atra: La fusta sent el pes de la teulada i cedix.
- Substantivat. Parer, opinió, forma de vore una cosa: El meu sentir és contrari a lo que tu dius.
- refl. Ser conscient de la situació o estat d’u mateix: No em sent massa be estos dies; estaré malalt. Se sent marginat i ignorat.
- refl. ant. Disgustar-se, enujar-se, enfadar-se.
- ¿Sents?, loc. S’utilisa per a cridar l’atenció del receptor.
- Lo que sents, loc. Se diu confirmant lo que s’acaba de dir, quan el receptor ho dubta o no ho acaba de creure.