terreny, -nys
(Del llatí terrēnĕus.)
- adj. m. ant. Terrenal.
- Relatiu a la terra o propi d’ella.
- Terrós, terregós, terrer.
- s. fig. Camp o àmbit a on se desenrolla una activitat: No entrem en el terreny de lo personal.
- s. Territori, espai de terra que pertany a una província, comarca...
- s. Extensió de terra delimitada que té certes característiques: terreny fèrtil, rocós, pedregós...
- Guanyar terreny, alvançar, progressar alguna cosa.
- Perdre terreny, perdre ventaja, quedar-se arrere.
- Terreny de joc, el camp d’alguns deports.
- Tot terreny, se diu dels vehículs que poden circular per vies i ciutats o pel camp i la montanya.
- Preparar el terreny, loc. Conseguir una bona predisposició per a alguna cosa.
- Sobre el terreny, loc. En el lloc a on se desenrolla l’activitat que es fa o tracta.