alvançar
Flexió verbal »(Del llatí vulg. *abantiare, de ab ante, mat. sign., en canvi de prefix per influència de l’artícul àrap al-.)
- v. tr. Moure cap avant alguna cosa.
- fig. Anticipar alguna cosa o part d’ella: El President alvançà la notícia de la reducció d’imposts.
- Fer que alguna cosa succeïxca abans: Han alvançat dos mesos les eleccions autonòmiques.
- refl. Moure’s cap avant: En la correguda u dels cavalls s’alvança als atres.
- Alvançar diners, donar diners a conte.
- Alvançar el rellonge o l’hora, fer que les manetes del rellonge marquen un temps posterior al que senyala o canviar l’hora fent que siga una hora més.
- intr. Anar avant: La tropa alvançà huit quilómetros.
- fig. Progressar: El científic alvança molt en les seues investigacions.
- Alvançar el rellonge, marcar un temps que encara no és: El teu rellonge alvança dèu minuts.
- Alvança, alvança, que tart serà la cobrança, loc. Se diu animant a fer una cosa ràpit i malament si fa falta perque la cobrança es retardarà i segurament serà poca o ninguna.