marcar
Flexió verbal »(Possiblement de l’it. marcare.)
- v. tr. Senyalar una cosa en una senyal o d’alguna atra manera per a distinguir-la d’unes atres.
- Senyalar la situació d’una embarcació per mig de marcacions.
- Pulsar els números d’un teléfon, una alarma...
- En una competició deportiva conseguir un punt: El Valéncia ha marcat tres gols al Real Madrit.
- Afectar alguna cosa a una persona en el seu caràcter, humor, estat d’ànim.: La mort de la filla l’ha marcat per a sempre.
- Donar forma als cabells: Només llavar i marcar sense tallar.
- Indicar un aparat una cantitat, magnitut, mida...: El rellonge marca les sis. La brúixola marca el Nort.
- Marcar el pas, determinar l’orde i ritme del pas: En una desfilada els soldats marquen el pas.
- Marcar a un jugador, en un deport, vigilar estretament a un jugador de l’equip contrari per a que no jugue cómodament.
- Anar colocant successivament els fulls en la màquina per a imprimir-los.
- Fer una ferida o senyal en la carn.
- Senyalar.
- Deixar vore una peça de roba la forma del cos o lo que es du baix per ajustar-se molt: Eixa camiseta elàstica marca els pits.
- intr. ant. Confrontar, ser frontera.