ajustar
ajustar
Flexió verbal »(De a-1 <ad llatí i just.)
- v. tr. Posar qualsevol cosa a la mida d’una atra, de manera que s’adapte, acople o acomode: Ajustar els cristals als marcs.
- fig. Adaptar una cosa a una atra de manera que no es contradiguen o hi haja discrepància: S’ha d’ajustar la lletra a la música.
- Fer que una peça o part estiga ben subjecta o encaixe perfectament en una atra: Havem ajustat totes les peces del motor.
- Concertar o concordar les condicions d’un tracte, contracte, conveni: Venedor i comprador s’ajustaren en el preu.
- Posar una cosa molt unida a una atra, com ara la roba: Du el jupetí molt ajustat per a remarcar la figura.
- Arreglar, compondre o recompondre alguna cosa que s’havia desbaratat: Havem dut el rellonge al rellonger per a que l’ajuste.
- intr. Adaptar-se, vindre just: La tapadora del depòsit no ajusta be i se n’ix l’aigua.
- Ajustar els contes, loc. Aclarir contes, liquidar contes. Equilibrar entrades i eixides de diners.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.