arreglar
Flexió verbal »(De a- 1 i regla.)
- v. tr. Donar una regla o norma a seguir: Hem d’arreglar la marcha del curs escolar.
- Posar en orde i com cal una cosa: Arreglen la processó posant primer la creu i darrere les confraries. Arreglar la casa per a la visita.
- Reparar una cosa que està trencada o no funciona be: Arreglar el coche.
- Resoldre un conflicte, confusió, desori...: Arregleu el problema de l’herència.
- refl. Posar-se d’acort: Arregleu-vos en el tracte de la compra.
- refl. Idear-se o dotar-se dels mijos necessaris per a conseguir una cosa: No sé cóm s’ho ha arreglat per a estudiar i treballar al mateix temps. M’ho arregle per a poder pagar a final de més.
- Irònicament, posar en una situació complicada i dificultosa, fastidiar: Sí que m’haveu arreglat be donant-me tanta faena.
- Irònicament, ajustar-li a u els contes, cantar-li les quaranta: Quan agarre al lladre yo l’arreglaré.
- Deixar arreglat ad algú, loc. Deixar-li en herència lo suficient per a que puga viure be: Se n’ha anat a l’atre món pero als fills els ha deixats ben arreglat.