mig, -ijos
(Del llatí mĕdĭu, mat. sign.)
- s. m. Part que en una cosa està exactament entre els seus extrems.
- Mida de líquits equivalent a 1/8 de cànter.
- Cultura, economia i societat en la que viu un individu.
- Sector o classe social.
- Mig ambient, la naturalea.
- Conjunt de condicions ambientals.
- Mig ambiental, relatiu al mig ambient o propi d’ell.
- Al mig o enmig, en la part del centre.
- Pel mig o per mig d’un lloc, pel centre d’eixe lloc.
- Per mig de, servint-se d’un element com a instrument: Conseguí el treball per mig d’un amic. // Estar en lo mig, estar davant d’algú o d’alguna cosa entorpint el pas, la visió...
- Dit d’un objecte, cada una de les seues dos parts iguals.
- Circumstàncies necessàries per a aplegar a un fi: Estudiar és un bon mig per a tindre un bon treball.
- A miges, loc. Al cinquanta per cent.
- A miges, loc. De manera incompleta.
- Mija humanitat, loc. Moltíssima gent.
- Tot té mig i vora o un mig i dos vores, loc. De tot hi ha, bo i roïn, o tot s’ha de dir, tant lo bo com lo roïn: És una gran oportunitat, costa quatre gallets, pero també és cert que ya no està en garantia, que tot té mig i vora.
- loc. que es gasta per a ponderar la necessitat d’adoptar una actitut equilibrada, sense caure en extremismes: Adés dies que era el millor entrenador i, com que ha perdut el partit, ara botes i dius que l’han de despachar: calma, que tot té un mig i dos vores. Ara no cal que te passes a l’atre extrem i treballes 10 hores al dia, que tot té mig i vora.
- Ser un mija me’n queda, loc. Ser pusilànim, sense espenta.