mitat, -ts
- adj. m. Cada una de les dos parts iguals en que es dividix un tot: La mitat de huit és quatre. Dividirem l’entrepà en dos parts, la mitat per a tu i l’atra mitat per a mi.
- Part que en una cosa equidista dels seus extrems: Me trobe en el centre del pont, a mitat camí. Ha escomençat la segona mitat del partit de fútbol.
- La mitat i mitat, loc. La mitat d’una manera o cosa i l’atra mitat d’una atra: Un alcoyà és de llima graniçada i orchata, mitat i mitat.
observacions/documentació: "... de la qual pena o penes si comesses seran haje la mitat la senyoria del dit loch e l’altra lo comú del dit loch....”. Llibre del mustassaf de la vila de Catí. 1316. “... que aquel que·y dira aje a dir la mittat del just preu, e si no·y diran la mitat , que tal venda no aje loch”. Llibre d’establiment d’Herbers. 1326. “E los altres cavallers, que·u veren, e que anava ab la mitat del manto, trahien-se’n escarn...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...partits per mig, la mitat a la honrada senyoria e l’altra mitat al acusador...”. Llibre d’establiments de Benicarló. 1412. “Qui talla buchs, / si d’ell fum porta, / d’abelles morta / cau la mitat ...”. Jaume Roig. Spill. 1460. “Los homens de sanchs e engañosos no attenyeran a la mitat de lurs dies...”. Joan Roïç de Corella. Psalteri. 1490. “...havien derrocat més de la mitat del castell. E havia feta fer crida que tots los qui portarien vitualles al camp fossen guiats...”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “... leva·s lo mantell que abrigava, e en la mitat embolica lo Senyor...”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497. “ ...de les quals penes haja lo senyor rey la mitat e lo senyor de la heretat l’altra mitat”. Llibre d’establiments i aldees Morella. 1530. “...cent morabatins pagadors la mitat als còfrens del il·lustre senyor duch, y l’altra mitat al comú de la vila...”. Manual de consells de Gandia. 1541. “...no saps de la missa la mitat, a causa de que hi ha molt que traure de la rama...”. Lluís Galiana. Rondalla de rondalles. 1769. “La Mare de Deu es santa y no te cap de pecat; yo qu’ en tinc mes de huitanta, que me·n lleve la mitat”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1861. “Parabolare=parlar. Medietate= mitat.”. Lluís Fullana. Evolució fonográfica de la llengua valenciana. 1926.