alcoyà, -ana, -ans, -anes
- adj. m. Natural de la ciutat valenciana d’Alcoy o propi d’ella.
- Nom que se li dona al vent del nort en Xixona.
- Beguda composta per graniçat de llima i orchata al cinquanta per cent.
- Tindre més moral que l’alcoyà, loc. Tindre molta moral, ser persistent contra l’adversitat.
- Gràcies al pardalot d’Alcoy, loc. Se diu irònicament quan una persona o cosa molt esperada a la fi aplega.
- Deixar caure la pluja, com els d’Alcoy, loc. Se diu de la gent resignada.
- El pardalot d’Alcoy, personage que es nugà uns canyiços a l’esquena i intentà sobrevolar el Barranc del Cinc d’Alcoy.