Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cànter
cànter, -rs
(Del llatí canthăru, mat. sign.)
  1. s. m. Utensili fet dargila o metal, ample per la part de la boca en una o dos anses.
  2. Mida de líquits, especialment per a oli i vi, que uns onze litros.
  3. Ploure a cànters, loc. Ploure molt.
  4. Parlar per boca de cànter, loc. Parlar massa sense tindre idea.
  5. plr. Joc de chiquets en el que uns fan de cànters i uns atres dos actuen de venedor i comprador, el comprador ha de provar-los pegant al cap dels que fan de cànter i en acabant lha de dur el que compra en braços, si li cau va a linfern i si no, va al cel.
  6. plr. Joc de chiquets en el que fan com si foren cànters i també hi ha un comprador i un venedor i quan són comprats els que fan de cànter se convertixen en unes atres coses.
ref. El cànter nou fa l’aigua fresca. Tantes voltes va el cànter a la font que al final se trenca, o que en ella deixa ansa o coll.
Buscar cànter en: