cànter, -rs
(Del llatí canthăru, mat. sign.)
- s. m. Utensili fet d’argila o metal, ample per la part de la boca en una o dos anses.
- Mida de líquits, especialment per a oli i vi, que té uns onze litros.
- Ploure a cànters, loc. Ploure molt.
- Parlar per boca de cànter, loc. Parlar massa sense tindre idea.
- plr. Joc de chiquets en el que uns fan de cànters i uns atres dos actuen de venedor i comprador, el comprador ha de provar-los pegant al cap dels que fan de cànter i en acabant l’ha de dur el que compra en braços, si li cau va a l’infern i si no, va al cel.
- plr. Joc de chiquets en el que fan com si foren cànters i també hi ha un comprador i un venedor i quan són comprats els que fan de cànter se convertixen en unes atres coses.