Creu
creu, -us
(Del llatí crŭce, mat. sign.)
- s. f. Antigament, patíbul format per un pal clavat en terra i un atre travessant-lo horisontalment a on s’eixecutaven a criminals.
 - La religió cristiana: La creu ha vençut a la mija lluna.
 - Objecte que representa la religió cristiana.
 - Creu de terme, creu monumental que indica els llímits d’un municipi.
 - Creu coberta, creu de terme protegida per una teulada.
 - Creu processional, creu disposta sobre un pal i que obri les processons.
 - Creu de Caravaca, creu llatina en dos travessers paralels i desiguals.
 - Creu grega, creu que té els quatre braços iguals.
 - Creu llatina, creu que té u dels braços verticals més llarc que els horisontals.
 - Creu papal, creu llatina en tres travessers horisontals.
 - Creu gammada, creu que té els quatre braços en forma de la lletra grega gamma ( Γ ).
 - Creu de Sant Andreu o de Santa Eulàlia, creu que presenta els braços en forma d’aspa, fent una X.
 - Creu de Sant Antoni, creu en forma de T, és dir que li falta u dels braços.
 - Creu esvàstica, V. creu gammada.
 - Folc. Creu de Maig, creu feta de flors que es posa en els carrers per a celebrar la festa coneguda com la Creu de Maig.
 - Insígnia, distinció, condecoració en forma de creu.
 - Gran Creu, màxima condecoració de moltes órdens religioses, militars o civils.
 - Creu de Malta, insígnia de l’orde dels cavallers de Sant Joan de Malta que presenta els quatre braços molt amples.
 - Creu de Sant Jordi, creu de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama, i posteriorment incorporada a l’orde de Montesa, que presenta els quatre braços iguals i de color roig.
 - Creu de Montesa, creu de l’orde de Montesa que presenta els quatre braços iguals de color roig.
 
- Creu Roja, organisació no governamental de caràcter sanitari i social l’emblema de la qual és una creu roja sobre fondo blanc.
 - Fer la creu o fer creu i ralla a una cosa o una persona, loc. Adquirir el propòsit de no tornar a tindre cap de relació en ella.
 - Instrument de fusta en forma de creu que s’utilisa per a posar les bobines de filar i fer cordell.
 - Instrument de ferro a modo de punchó que els ferrers utilisen per a ampliar els forats.
 - Els braços de la truja de les campanes.
 - Creuer del rodet de la sénia.
 - Teulada que cobrix el fumeral.
 - En una colmena o gayola, cada parell de bastonets travessats que sostenen les bresques.
 - Forcadura, part del tronc de l’arbre a on escomencen les branques.
 - Punt mig de la verga d’una embarcació que es caracterisa per ser més ample i per equidistar dels extrems d’esta.
 - Punt d’unió de la canya d’una àncora en els seus braços i per extensió cada u dels braços d’una àncora a l’extrem dels quals estan les ungles.
 - Punt a on se troben quatre camins.
 - Creu geomètrica, antic instrument astronòmic que media l’altura de les estreles.
 - Creu de Sant Antoni, planta espinosa en fulles compostes, flors de color groc i fruit casi esfèric.
 - Creu del Nort, figura que formen les estreles més lluentes d’esta constelació.
 - No valdre res fòra de les creus, loc. Estar ple de defectes.
 - Fer creuetes, loc. Partir alguna cosa.
 - De creus cap a dins o de creus cap a fòra, dins o fòra del terme municipal marcat per unes creus de terme.