ample, -la, -es
(Del llatí amplus, mat. sign.)
- s. i adj. m. Extensió d’un costat a un atre d’una cosa, per oposició a llarc o llargària, que és la dimensió d’un extrem a un atre o de cap a coa: El carrer té dèu metros d’ample.
- adj. Que té una amplària excessiva, superior al contengut, a l’us o a la necessitat: La jaqueta li ve ampla.
- adj. Extens, espayós, ampli, en suficient o sobrada capacitat de cabuda.
- adj. Sense restricció, ampli: Una ampla llibertat.
- Tindre la mànega ampla, loc. Deixar passar o consentir moltes coses.
- Quedar-se més ample que llarc, loc. Quedar-se tan tranquil davant d’una adversitat o problema.
- Ample de mires, que és obert de pensament, tolerant, que té en consideració moltes coses o aspectes d’una cosa.