altura, -res
(Format sobre alt 1.)
- s. f. Dimensió dels cossos en posició vertical: L’altura de l’arbre és de dèu metros.
- Elevació que sobrepassa el nivell considerat normal.
- Alteró, elevació en el terreny.
- Distància vertical des d’un punt determinat a la terra o a un atre punt concret: L’avió volava a mil metros d’altura.
- Les altures, el cel.
- fig. i inus. Altea, excelència.
- fig. Grau de progrés, de perfecció o calitat: Una investigació a l’altura de les més importants del món. Estar a l’altura de les circumstàncies.
- Astron. Arc vertical que medix la distància entre un astre i l’horisó: L’altura d’un astre.
- Astron. Altura del pol, arc de meridià comprés entre l’horisó del lloc des d’a on s’observa i el pol del seu hemisferi.
- Acúst. To, grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals.
- A l’altura de, loc. prep. Prop d’un lloc, a nivell d’un lloc: Anàvem de camí i a l’altura de Benicàssim punchàrem una roda.
- Ad estes altures, loc. Ad estes hores, en estos moments quan les coses ya han aplegat a cert punt de desenroll o ha passat el seu moment.