vocal, -ls
(Del llatí vocāle, mat. sign.)
- adj. m. i f. Relatiu a la veu o propi d’ella.
- s. m. i f. Persona que, sense eixercir un càrrec especial, té veu en una reunió, junta o assamblea, per dret, nomenament o elecció.
- s. f. Cada u dels sons del llenguage humà que es produïx en expirar l’aire sense que trobe obstàculs, per la vibració de la laringe, i que adquirix un timbre donat per la diferent posició dels òrguens de l’articulació. En valencià hi han sèt vocals: a, e, è, i, o, ò, u.
- s. f. Grafia que representa cada u d’eixos sons.