cossos - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cossos

cos, -ossos

(Del llatí cŏrpus, mat. sign.)

s. m. Conjunt de les parts que formen l’organisme de l’home i dels animals; està format pel cap, el tronc (tórax i abdomen) i les extremitats.
Rel. El cos de Jesucrist, l’hòstia consagrada.
Combatre cos a cos, o ant. cos per cos, loc. Lluita o combat entre els adversaris a la mínima distància i sense utilisar armes de fòc.
Llevar-se en cos, loc. ant. Incorporar-se, alçar-se una persona.
Pena de cos i d’haver, ant. Pena corporal i pecuniària.
1. L’extensió normal que ocupa un home o un animal, presa com a mida: Un llit d’un cos i mig.
2. Cos de cavall, distància equivalent a la dimensió horisontal d’un cavall, que s’utilisa com a interval en les parades militars.
Se diu especialment del cos de l’home o de qualsevol animal, sense el cap ni les extremitats.
Per extensió, persona: Ha treballat molt i eixe cos no pot més. ¿A on aniria eixe cos a eixes hores del matí?.
Cos major, persona adulta i mida equivalent a la dun home o una persona adulta.
Ser una cosa per a un cos major, loc. Ser una cosa per a adults, per ser un gran treball o una gran pena.
Tindre cos per a fer o aguantar una cosa, loc. Ser adult o fort per a fer o aguantar alguna cosa.
Persona o animal sense vida.
De cos present, cerimònia religiosa en un funeral, en el cadàver expost.
Tindre, deixar o quedar-se mal cos, loc. Tindre, deixar o quedar-se en malestar físic provocat generalment per una mala experiència.
Estar de cos present, estar el cadàver d’una persona expost.
ant. Cadàver d’una persona adulta.
1. Conjunt agregat de molècules materials.
2. Cos celestial, astre.
3. Cos callós, estructura que es troba en el fondo del cervell i que unix els hemisferis cerebrals dret i esquerre.
4. Cossos nuclears, se diu de les tres parts que componen la llavor, l’embrió, l’endosperm i l’ull.
5. Cos pigmentari o cos reticular, membrana que es troba baix de l’epidermis i que conté les substàncies que donen color a la pell.
6. Cossos piramidals, dos protuberàncies situades en la mèdula espinal.
7. Cos tiroides, glàndula que es troba en la part superior de la tràquea i davant d’ella, que segrega un líquit albuminós.
8. Cos estrany, qualsevol element alié a un organisme, a una maquinària, etc., que entra accidentalment en ell impedint el seu normal funcionament.
9. Cos compost, substància que conté molècules de diferents cossos simples.
1. Grossor i consistència d’un material o d’un producte, com ara un paper, una roba, etc.
2. Vi de molt de cos, vi de molta densitat i consistència al paladar.
3. Prendre cos, espessar-se, aumentar, prendre forma una cosa.
1. Part superior d’un vestit que cobrix fins a la cintura.
2. En cos de camisa, en camisa i sense res damunt d’ella.
1. La part més important o gran d’una cosa més complexa.
2. Cos del delit, cosa o persona en la que s’ha comés el delit o que ha segut utilisada per a cometre’l.
Cos d’un llibre, d’una llei, d’un conveni, d’un tractat, etc. La part fonamental, sense pròlec, apèndix...
1. Conjunt de persones que formen una societat, una corporació o que eixercixen una mateixa professió.
2. El cos social, conjunt de persones que constituïxen una societat.
3. Cada secció d’un eixèrcit o de funcionaris constituïda per diferents especialitats, cos de bombers, cos de correus, cos d’inteligència, cos de policia, etc.
4. Cos d’eixèrcit, unitat militar formada per dos o més divisions que oscilen entre 20. 000 i 50. 000 soldats, que actuen baix les órdens d’un únic oficial superior.
5. Cos de guàrdia, conjunt de soldats destinats a la custòdia d’una dependència militar, d’una fortificació o d’una posició, i lloc cobert a on estan instalats.
6. Cos diplomàtic, conjunt d’embaixadors, cònsuls i demés representants d’una nació estrangera, acreditats davant d’un determinat govern.
Fer de cos, loc. Defecar.
Dos cossos en una ànima, loc. Dos persones que sempre van juntes, que són molt amigues.
Tornar l’ànima al cos, loc. Tornar-li la calma, l’assossec.
Tirar-se una cosa dins del cos, menjar-se-la.
En cos i ànima, loc. En total dedicació, completament, sense reserves. També es diu en cor i fege // Baixar el cos, loc. Tindre la regla.
Retirar-se el cos, loc. Aplegar-li la menopausa a una dòna.
Moure-se-li el cos ad algú, loc. Entrar-li ganes de fer de ventre. Entrar-li a u ganes de fer una cosa.
Tindre el cos lligat, loc. Tindre dificultat d’evacuar els budells, anar estret.

ref. Bo, poquet i a sovintet és al cos profitoset. Lo que pert la boljaca, el cos ho guanya. El cos s’assenta en els peus. El cos se fa a lo que s’acostuma. ant. Qui té cos bell, no li cal mantell.

cos, -ssos

s. m. Forat d’una agulla de cosir.
Fer passar a u pel cos d’una agulla, dominar a una persona.
Ficar-se per un cos d’agulla, ser molt viu i saber buscar-se la vida.

Buscar cossos en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.