simple, -es
(Del llatí simplex, mat. sign.)
- adj. m. i f. No doble ni compost, sense parts, senzill.
- Sense complexitat.
- Fàcil: És un problema simple de resoldre.
- A simple vista, loc. A la vista, a la primera ullada, sense profundisar i fixar-se més.
- Persona bova, mec, tararot, simple, fava, estúpit, boig, menflis.
- Sense solemnitat, adorns, protocol, artifici o complicacions.
- Manso, mansuet.
- Med. Se diu de les substàncies, orgàniques o no, que per sí a soles són terapèutiques, o que formen part de la composició d’un fàrmac.